26 de maig, 2006

INSUFICIENT EN NETEJA A SALT

Des del PSC de Salt ja vam detectar que la neteja era un dels temes que més preocupa als saltencs, després del trànsit i la seguretat ciutadana, amb els resultats de l’enquesta realitzada per Sant Jordi a unes 250 persones.

La campanya de l’ajuntament de Salt pel civisme i la neteja, anunciada a la premsa el passat 24 de maig, no és més que una reacció a la insistent demanda ciutadana en aquest sentit. Aquesta campanya arriba tard. La falta de previsió de l’equip de govern es va palesa cada vegada més en assumptes que preocupen als ciutadans com és la neteja, amb el que actuen a batzegades, sense uns objectius ni planificació clara en aquest sentit.

Bon exemple de la falta de visió global, i previsió és el barri de la Massana. L’associació d’aquest barri va queixar-se, en repetides ocasions, de la deixadesa pel que fa al manteniment i la neteja. Aleshores, l’ajuntament va començar una campanya per tal que cada carrer del barri fos netejat un mínim d’un cop al mes. Aquesta iniciativa, que podria ser considerada acceptable, no és efectiva. Els divendres, després del mercat municipal, els marxants deixen totes les escombraries al lloc on ha parat i el vent s’encarrega d’escampar-ho per tot el barri. La mesura de neteja mensual dels carrers és insuficient si no va acompanyada d’una efectiva recollida d’escombraries al mercat, reclamant també civisme no només als ciutadans sino també als marxants, en aquest cas, quan recullen les seves parades.

L’equip de govern no pot exigir, mitjançant normatives, als saltencs que anem a llençar les escombraries al contenidor entre les 8 i les 10 del vespre si, a continuació no exigeix a l’empresa que realitza la recollida que comenci a fer-la a partir de es 10 de la nit. Alguns veïns han denunciat que quan van a llençar les escombraries a les 9 del vespre, el camió de la recollida ja ha passat i la bossa que llença dins l’horari legalment permès es passarà 24 hores dins al contenidor, cosa que es vol evitar.

D’altra banda, no es pot exigir als ciutadans que no deixin les bosses fora dels contenidors si aquests estan plens i són totalment insuficients. Així què han de fer els ciutadans guardar les escombraries a casa fins que un dia entre les 8 i les 10 del vespre el contenidor tingui lloc per tirar-les? En cas contrari s’estan exposant a ser sancionats amb una multa.

Finalment, les obres realitzades per l’ajuntament estan provocant problemes de neteja a la via pública. El grup municipal del PSC a l’ajuntament en diversos plens municipals ha denunciat l’abocament incontrolat, i contrari a les normatives municipals, de runa de les obres del carrer Sant Antoni i Sant Dionís a l’aparcament del costat de la Coma Cros. El mateix passa amb l’abocament de terra a una finca del carrer del Rec, provinent de la construcció de la nova escola bressol a Mas Masó.

Els serveis municipals, i entre ells la neteja a la via pública han d'estar basats en un principi de proximitat entre els ciutadans i l'Ajuntament que permeti la ràpida detecció i solució dels problemes més quotidians. Sense aquest principi els ciutadans no poden prendre consciència que l'entorn urbà és de tothom i que tenen l'obligació cívica de preservar-lo.

En aquest sentit, el guàrdia municipal de barri ha de realitzar una tasca de sensibilització dels ciutadans per a la correcta utilització de la via pública, i només llavors, si cal, sancionar les infraccions greus que es cometin.

Les campanyes massives de sensibilització dirigides a tota la població per aconseguir la seva implicació en el bon manteniment de la via pública en temes de neteja, sorolls, circulació viària, són una eina, però dins d’un pla estratègic i amb la col·laboració dels guàrdies de barri i d’agents cívics.

Estic d'acord en potenciar el civisme, però només si l’ajuntament hi posa els mitjans per fer-ho i predica amb l’exemple, cosa que fins ara no ha fet.

20 de maig, 2006

ZP A GIRONA


Pels que militem en un partit, un míting de les característiques del que vam viure ahir és un motiu d’alegria, una ocasió per carregar piles, per trobar-te amb gent que fa temps que no veies,...... En definitiva és una festa!! I la festa d’ahir va ser genial. En Pepe Montilla, en Pascual Maragall i José Luís Rodríguez Zapatero, van obrir la campanya a favor de l’estatut a Girona. Després d’una presentació emocionada i emocionant de l’acte a càrrec de l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va venir el nostre primer secretari del PSC, Pepe Montilla que va fer un repàs de la història més recent de Catalunya per explicar que la oportunitat que s’obre davant nostre amb el nou estatut no s’havia donat mai abans.

El nostre president, Pascual Maragall va posar en evidència els avantatges del nou estatut, amb les noves 50 competències que recull i l’increment d’un 50% de les inversions de l’estat a Catalunya. Una de la frases que destacaria del president és la de “Som nació i som una nació que no posa la nació davant de les persones”. El nostre president va poder gaudir del recolzament incondicional i reconeixement de la tasca de govern dels socialistes gironins, en uns moments que no poden catalogar-se precisament de feliços.

El president Zapatero va posar el punt i final a la festa amb una defensa aferrissada de Catalunya. Cap president espanyol havia fet aquest discurs fins ara. Sentir dir al president que sent Catalunya molt a prop i sentir-li fer una defensa aferrissada del català en el seu discurs, almenys a mi m’emociona. Reconèixer, per part d’un president que qui millor que els propis catalans sabran el que els hi convé i qui millor que nosaltres mateixos per administrar-nos i que per això el nou estatut inclou moltes més competències per Catalunya,...

Els socialistes gironins que estàvem allà ens vam sentir molt a prop de les idees del president del govern espanyol. Viure l’oportunitat de tenir un president que no li fa por una concepció federalista de l’estat espanyol on el reconeixement de la diversitat i la pluralitat no és motiu de desavinences sino d’enriquiment és la primera vegada que passa. Això suposa un canvi diametral en les relacions entre Catalunya i l’estat.

13 de maig, 2006

FELICITATS CONSELLER JOAN MANEL DEL POZO!!!

Ha estat una alegria, per tots els gironins i els saltencs també, que una persona amb la preparació, el talant i manera de fer d’en Joan Manel del Pozo hagi merescut la confiança del president de la Generalitat per ser el conseller d’ensenyament i universitats.

És tot un prestigi i un honor comptar amb tres consellers gironins al nou govern de la Generalitat. Això demostra que els anys de lluita i treball no han estat estèrils pels socialistes gironins.

Qui li havia de dir en Joan Manel, quan el passat 6 de maig venir a Salt a fer-nos una conferència, que a la setmana següent, seria Conseller d’ensenyament i universitats,...

A la conferència “Pensar en serio en la democràcia”. El dia a dia, la boràgine de la rutina i els mals de caps quotidians ens impedeixen la reflexió, prendre distància de tot plegat per mirar-ho des de fora i així poder pensar és un exercici molt saludable. En Joan Manel del Pozo, en la seva conferència em va “induir” a la reflexió sobre la democràcia.

Gràcies, Joan Manel, per ajudar-me a reflexionar.

10 de maig, 2006

LA DEFUNCIÓ DEL TRIPARTIT

El mateix dia de la conferència del ministre Caldera el nostre president anunciava la defunció del tripartit, que convocaria el referèndum de l’estatut pel 18 de juny i que se celebrarien eleccions autonòmiques anticipades abans que acabi l’any. Déu ni do!! Quin terrabastall!!! Malgrat que tots els trencaments són dolorosos, vaig sentir, al igual que molts altres companys, socialistes o no, un alleugeriment, ens havíem tret un pes de sobre. ERC no ha estat un company de govern. No ha estat lleial ni respectuós. Durant els dos anys de govern progressista i catalanista, ERC ha posat totes les traves que podia i més, ara no us les enumeraré. En paraules del company i conseller, a l’escola d’hivern de Tarragona, Joaquim Nadal, “estar al govern amb ERC és com fer l’amor en un Simca 1000, molt difícil”.

La decisió d’ERC de votar no a la proposta de l’estatut va ser el punt i final d’un llarg patiment.

El que em sap més greu de tot plegat és que amb tants entrebancs al camí, tots plegats hem estat més pendents de les relacions entre dos membres del tripartit que no pas per la feina feta. El balanç de dos anys de govern catalanista i d’esquerres és positiu. El nombre de professors ha augmentat considerablement. S’ha començat la construcció d’un munt d’escoles, i això que era un conselleria d’ERC,.... tenim una llei de dependència tramitant-se al parlament, s’ha impulsat el pla de barris. Des que hi ha el govern tripartit a Salt s’ha començat la construcció del segon Centre d’Atenció Primària, estem dins del Pla de Barris, Salt-70, s’està construint l’escola Mas Masó,..... per posar tres exemples. Només cal repassar per sobre l’hemeroteca, apartant el culebrot d’ERC, per tenir coneixement de tots els avenços en política social del tripartit.

TORNEIG DE FUTBOL DE LA U.E. COMA CROS



Aquest dilluns, 1 de maig, la Unió Esportiva Coma Cros va organitzar el torneig de futbol infantil al camp de les Guixeres. Equips d’arreu de Catalunya van participar-hi. Fins i tot l’equip infantil de l’Español es va traslladar fins a Salt.

Felicito als pares i a la nova junta del Coma Cros per la feina feta. Són moltes les hores de treball voluntari esmerçades per organitzar un acte d’aquestes característiques al que hi van acudir més de 1000 persones i que permet donar a conèixer Salt i el seu moviment esportiu. Malgrat les dificultats val la pena veure tanta gent al camp de les Guixeres recolzant el futbol infantil.

L’esport de base infantil és un element més de l’educació dels nens i molt important, no només pel que suposa d’educació física. Em va sorprendre veure com molts pares s’entusiasmaven veient jugar els seus fills, i fins i tot els gravaven i com els nens atenien “fil per randa” les instruccions de l’entrenador.

La Coma Cros comença una nova etapa amb una nova junta, amb molta empenta i ganes de fer coses, i no només a nivell esportiu. La Coma Cros vol continuar conservant la identitat pròpia d’un club amb molts anys d’història lligat al moviment obrer i al veïnat de Salt. Bona feina i molts ànims!!!

09 de maig, 2006

LA LLEI DE DEPENDÈNCIA I ELS DRETS DE NOVA GENERACIÓ

Ahir, Jesús Caldera, ministre de treball i afers socials, va venir a Girona a presentar la Llei de Dependència que s’està tramitant al Congrés dels Diputats. L’espera (va arribar tard degut al trànsit de Barcelona, que estrany) va valer la pena. La seva exposició va ser brillant, va fer una exposició ordenada, acurada i amb un llenguatge senzill. Això és d’agrair per l’auditori.

L’estat del benestar implantat a tota Espanya amb els governs socialistes de Felipe Gonzalez, fa un pas endavant amb la Llei de Dependència. Aquesta llei, a grans trets, construeix un sistema nacional per tal de prestar ajudes econòmiques i serveis a persones amb dependència. L’esperança de vida és cada dia més llarga, la contrapartida és que a vegades arribem en condicions que no ens asseguren una qualitat de vida. Aquest projecte de llei aposta perquè la gent gran i els discapacitats, puguin rebre l’atenció d’acord amb la seva dependència, a casa, fins que això sigui possible. Així mateix procura un servei de qualitat i per això s’invertirà en formació dels treballadors d’aquest àmbit.

Pel que fa a les comarques gironines, hi ha entre 17.000 i 18.000 persones dependents, que vol dir que no es poden valer per si mateixes i que en els propers anys es podran beneficiar d’aquesta llei.

En paraules del ministre aquesta llei no només suposarà un avenç en l’atenció de les persones dependents sino també ajudarà a les famílies i contribuirà a la igualtat, ja que habitualment som les dones, dins de la família, les que tenen cura dels dependents.

Aquest projecte de llei ja té la seva traducció al parlament de Catalunya on també s’està tramitant.

Els governs progressistes i d’esquerres al nostre país estan apostant fortament pels drets de nova generació (utilitzant lèxic de les noves tecnologies i la investigació), aquells més lligats amb els drets socials i al benestar. Bona prova d’això és la llei de dependència i la llei per la conciliació de la vida laboral i familiar. Amb aquests avenços cada dia ens apropem més a Europa.